Xerrades amb na India

20 de maig del 2021 - La trobada a Manacor

Una cusseta amb molt d'amor i cames per volar
.

Que per què em diuen India? Perquè he heredat l'esperit de Saramá, la cussa d'en Indra, déu hindú. Soc tan elegant com ella i, potser, tan o més rápida.

1ª foto de na India presa per na Mireia.

- Hola, venim a veure els cadells de whippet...
- Si, mirau, aquesta és la mare i ara veureu al pare... (crida un nom i ve el pare de la criatura, simpaticó, com la mare, no tenen por dels extranys)

...i aquesta és la cusseta.
- A quina data va néixer?
- Per abril. No, a veure, ho vaig a mirar...

...el 20 de maig, sí.

- Li han posat la primera vacuna?

- Si, sí...li hem posat

-...i està desparasitada?

- Sí, i tant. Vacunada i desparasitada

(Surt el marit de la dona posant ordre als comentaris de la dona)

-Nooo, no està ni desparasitada ni vacunada!
(La dona s'el mira com diguent que li ha trencat la història tan ben composta. Potser té por a que si ens diu que encara no té dos mesos la rebutgem).

Probablement la data de naixement és el 8 d'abril. Uns mesos després varen anunciar aquesta mateixa família la venta d'un cadell de 6 mesos nascut el 8 d'abril, idèntic a la India, només una taca blanca al cap els diferenciava, juraria que el seu germà.

Na Mireia no atura de fer-me fotos mentre anem a casa, dins el cotxe.

- Hooola, bocinet de trujeta, mitja puça, aubergineta...! Què guapa ets amb ses pusetes i paparres que portes de decoració! Es nota que et cuidaven bé, a cos de reina, a casa dels teus papis. Segur que deus estar afamegada.

- Doncs estic un poc tristona. El pinso que he menjat fins ara era per gallines i guàtleres. Un poc més i me surten plomes.

Abans d'arribar a casa, ens aturem a comprar shampú, menjar i altres diferents abaloris.
D'ençà, practicament som socis honoraris de Kiwoko.

El primer que feim en arribar a casa: una neteja de viatgers polissons indesitjables i una posada a punt de l'abric de pell. Una dutxa d'aigua teba sempre revitalitza i aixeca els ànims.

- jo m'hagués estimat una sessió d'aromateràpia dins un jacuzzi i una copeta de vermú...

- Què bé que m'he quedat. No faceu renou, plis, que vull descansar!

Avui ha sigut un dia molt mogudet.

Zzzz... Zzzz...

- Saps què? quasi que m'estim explorar aquest nou entorn quem m'envolta...

Després de la dutxa he trobat el meu llit. L'hauré de provar a veure com va.

-@ Pssé! No està mal. La palla de la quadra dels cavalls de ca els meus pares era més divertida i feia més bona olor.

És una rata? Un padaç de cuina? Un peluix? Una rata pinyada? Noooo...

-@ Zzzzzz Zzzzzzz Zzzzzzzz...

El 5 de juny ja he trobat un bon lloc per descansar. Des d'aquí podré arreglar el món. Ja ho veureu.

Qualsevol que em veiés diria que em mimen, però no vos ho penseu...

Sabeu què? no he nascut per fer massa feina. Estic pensant que m'estim passar-m'ho bé que dedicar tot el dia a fer feines que me permetin guanyar els doblers per comprar menjar.

Me deixau dormir un poquet? Estic cansadeta ara.

Una de les coses que m'agrada apart de dormir és mossegar l'orella d'aquest bergant amb ulleres i orelles...

...i els dies de sol, a la terrassa puc estar activa, fent els meus deures, però si me deixen descansar, millor. Després tal vegada faré net la terrassa de tant cossiol. Trob que sobren plantes...

Però primer dormiré una estona abans de posar-me a fer els deures.

Quan vaig de passeig m'encanta pujar a l'ascensor i fer de llorito a ses espatlles d'en Peptoni.

He probat de calçar-me sabates per poder córrer per aquest trespol, però tanmateix rellisco faci el que faci, i no hi ha manera d'encalçar la pilota...

...i és tan cansat això de jugar que tenc que reposar de tant en tant...

No cregueu que em pas el dia dormint, no!. És que només m'han fet fotos quan estic dormint, per fer-me la punyeta!!

Zzzz...

El meu dit negre. Curiós, eh?

Per a qui es pensi que no faig feina, mirau-me aquí revisant les tasques domèstiques.

Inclús a l'estudi d'en Peptoni tenc que relaxar-me després d'una dura jornada de feina.

Però si hi ha un lloc que m'agrada especialment és damunt la gespa. Aquí puc estirar les cames i pegar-me qualque pinya de tant en tant, perquè les cames encara no me fan massa cas i no van allà on jo voldria.

Tanta sort que després tenc una orella que m'espera...

...o un racó on continuar fent les meves feines...

...o pensar en les feines de demà...

...o no pensar, que també és cansat...

...per això necessit descansar...

...i vigilant a n'en Peptoni quan fa les seves feines...

Hi ha tantes coses a fer, que no sé per on començar. M'ho pensaré un poquet.

Vos pensau que no cansa això de guardar? i més amb sa calor que fa avui!!

Tan cansada estic que no sé ni en quina postura m'hi he de posar...

...ni a casa ni a la feina trob la postura adequada per poder pensar en les meves tasques...

A migdia m'encanta veure el Tour de France, o al manco sentir-lo...

Ja som a finals de juny i la calor em dona molta son.

El meu primer contacte amb la muntanya, pel camí de Caimari cap a Lluc, les primeres aparicions de cabres a la meva vida! Arbres per tot arreu i moooltes pedres!! Quin goig!

M'he donat compte que al meu barri hi ha altres cans com jo. Des d'aquí, la meva terrassa, els puc controlar. De ben prest passa un Border Collie que...uff!!! quins ulls i quina coa!!

Quina calor! Em podrieu abanicar!

No hi ha manera de posar-se amb aquesta calor! i no, no soc un pollaste rostit!

Potser així...

...o a la terrassa millor!

No! Crec que millor dedins!

Val! Ja va! després de descansar una mica, tornaré a les meves feines de controlar les tasques domèstiques. Que si no ho faig jo, no ho fa ningú, carai!!

No estic mirant sa tele, eh? Estic controlant. És la meva feina.

I arriba el juliol!! a la fi podem anar a la platja!

Aquesta que es diu de Llenaire, a la badia de Pollença, m'encanta.

La primera vegada que entraré a l'aigua de la mar.

Té un gust extrany, no?

A la setmana següent, amb la meva cusineta Astra, tornam a la platja. M'estim guaitar a l'ombra que córrer darrera el Frisbee com fa l'Astra. Quina cusina més voluntariosa que tenc!

Tanta sort que després de passar calor a la platja em puc relaxar a l'ombra.

Tenc una gandula tota per a jo, però m'agrada posar-me a la d'en Peptoni per si té fred.

D'acord. Em posaré a la meva gandula! Au!

...amb lo que m'agrada tenir un coixí fort!!

Què pesats! No m'agrada jugar amb aquest Kong. Només vull el que hi ha dedins!! És tan difícil d'entendre?

M'han comprat un collar que em fa sentir un poquet descol·locada. Què trobes tu?

No m'acab de veure amb aquest vestit. A més és gran!! Carai, que no puc sortir al carrer així, papá!!!

Quina mania d'anar a sa platja, davall aquest sol!

Un altre dia de muntanya, al coll de l'Ofre.

22 de juliol: fa calor, no et pensis! Però m'agrada tenir al meu costat als estimats.

Un altre dia d'excursió. M'agrada més la muntanya que la platja, t'ho assegur!

Al puig de Santa Magdalena. Me sent un poc cabreta per aquí.

Ja m'han donat un parell avui!

A la muntanya soc cabreta però sense deixar de ser ballarina.

He nascut amb elegància. Què li puc fer?

Una passejada per la comuna de Biniamar

Em sento com una estrella de Hollywood devora una piscina!!

Quin dia més xulo a casa de n'Ainhoa, aquest dia 1 d'agost.

Ficant-me amb cura a la piscina, com la senyoreta que soc.

Entre amics

Un dia agotador, també, a la piscina!!

El meu racó favorit al parc de casa. Qualcú sempre posa menjar per moixos.

Dormir... sí. De tant en tant va bé, no?

...o mirar la tele...

...o guaitar a s'escala cap el parc

Aix, com m'estimo a la Mireia!!!

1 de setembre. Aquest darrer més m'he estirat i ara començ a tenir aspecte de ballarina de muntanya! La gent m'atura pel carrer i no aturen de lletonejar-me! Ja soc la número 1 a les curses del parc.

Ai, que soc d'elegant!

M'agrada anar al puig de Santa Magdalena d'excursió...

...i a Alcanada...

M'encanta ficar el nas a totes bandes...

..i de tant córrer, he perdut una ungla. Ja tornarà sortir, m'ha dit el veterinari.

Tanmateix, no necessit s'ungla per córrer i guaitar per sa Coma Gran, de Bunyola...

...Ni per fer una migdiada amb na Mireia...

...o córrer per la platja de na Patana, una de ses platges per cans, vora Can Picafort

Meditar: això sí que m'agrada. Sa gent pensa que estic dormint i realment estic pensant.

Si hagués nascut fa dos mil·lenis, seria una filòsofa coneguda.

Un cap de setmana amb la meva cusineta Astra. Què bé ens ho hem passat...

...tant passejant...

...com relaxades!

...però no, no estic dormint, no.

Zzzzz... Zzzzz... Zzzzz...

Quina enveja fan els porcs dormint sobre el fang!

La meva cusineta fa el mateix que jo: li agrada agafar branques o pedres del terra.

Quines coses! Anem de caça!

Ha sigut un cap de setmana que mereix tot un descans ben merescut...

...perquè tan mateix aviat tornaren anar a la muntanya. I com ara comença a fer-se fosca aviat, m'han posat un collar de llumetes blaves per que no em perdi pel camí!!

Estic totalment fashion amb aquest collar!

Tornam d'excursió. Aquest cop, al Gorg Blau. Som al 11 d'octubre.

Aquí estic al paradís amb tanta pedra!!! No sé quina triar!

...i com som tan bona al·lota, li regal una de les meves pedres favorites al Peptoni

Hauria de ser cabreta més que cussa, pel temps que pas a la muntanya. Avui, per Tossals, i és dia 13 d'octubre.

Un passeig freqüent pel bosquet de ses Veles (?)

Me diuen mitja puça, aubergineta, bocí de coseta, troç de trujeta... No ho entenc!

És per menjar? Ens dones un poquet?

Compartint jocs de taula...

La son és contagiosa?

18 d'octubre. M'han comprat un vestit per no passar fred, però no sé què pensar.

Què creus tu? T'agrada?

Amb es vestit posat no em fa ganes destrossar el meu llit nou!...

...però convé no destrossar el llit nou perquè el vell em ve una micona apretat, ja

M'agrada veure la tele encara que els altres no la puguin veure perquè no estan ben col·locats

D'excursió per la serra de Llodrà

Mira quina joguina m'he trobat!! Què contenta estic!! Me l'emportaré a casa si no em diuen el contrari. Me l'he trobada jo!!!

Moment Chillout, amb les ovelles incloses. Qui soc jo? No soc un mè perquè té molt de pel...

...ni soc un cavall, amb aquesta melena que té per coa, encara que tenim les orelles similars...

...ni un porc, que és més greixós que jo, amb unes orelles fantàstiques, però el seu parlar em fa por.

Meditaré qui som jo, d'on venc i per a què he vingut aquí, sobre aquest coixí tan càlid...

Abans eren les orelles. Ara, fins i tot el nas li vull mossegar...

Què és aquest món que hi ha fora, amb tanta agitació i enrenou...

Serà qüestió de no perdre de vista el que passa fora...

Quin fàstic haver de perdre el temps tancat a l'estudi tot el dia, sense poder córrer...

Un dia i un altre...

Amb aquest vent serà extrany que no acabi a Inca d'un bot. Som al 21 de novembre.

Pel camí de cales Blanques

A les coves de Cales Blanques.

Un dia molt ventós i m'estic embrutant els peus amb tant fang com hi ha.

Estic bé? Darrerament no hi ha manera de que les dues orelles vagin al mateix ritme. Una cap a munt i s'altre cap avall! Aquí, explaiant-me pel camí de Castellitx.

De visita arqueològica pel camí de Castellitx. Quin talaiot més xulo que he trobat.

És que qui és guapa, és guapa i punt!!

Feta per córrer pel camp.

Quina vida que portau més xula, amics porquets!! i quin nas més guai que teniu!!

Tenc tot el camí per córrer. Com passi un ciclista per aquí, m'el menjaré amb patates.

Ha sigut un dia esgotador!! No sé per què després de passar tot el dia correguent per la natura, en arribar a casa tenc la tendència a quedar-me adormida.

Durant el pont de desembre he passat uns dies a ca les meves cusinetes Queen i Salma.

Na Queen és com jo, que no atura ni per berenar. No se'ns acaba la corda si no és per agafar alè i tornar a córrer. Vaja quins dies i quines dues!

Aquí m'estic fent la dormida perquè na Queen no m'agafi el meu llit, que li agrada més que el seu.

Fent un vermut a Maioris, després d'una excursió amb pluja. Fa un dia fred i banyat i res com l'escalfor de la estufeta que és el cos d'en Peptoni.

Avui, dissabte 11 de desembre, hem fet una excursió amb la meva madrina na Macu al mirador d'en Pep Sastre...
.

...i en arribar a casa, he pogut descansar estrenant el meu nou llit que és ben calentet i mullit.

.
.

Qui de voltros vol fer una carrera contra mi, va? Tu o tu? Ningú? Covards!

- i per què a mi només em donen un platet de menjar equivalent a una cuixeta de pollastre i aquests tenen per menjar l'equivalent a quatre pitreres de mamuts? És injust!

Dissabte 18 de desembre '21, tornant del puig de n'Emerit:

-Un dia d'aquests em mataran de tanta marxa que em donen per la muntanya. El meu nas no dóna per ensumar tant.

Per començar l'any, vaig fer aquesta excursió amb la meva madrina na Macu al Bec de Farrutx. Era el dia 3 de gener. Aquí vaig conéixer els voltors, uns bitxos amb ales més grans que jo i que poden volar! sí, sí... més que jo i, a més, literalment!!

Fa un poc de feredat estar-se a n'aquest cucurull! Això sí, les vistes són fantàstiques, però no he trobat res bo per menjar.

M'agrada que em gratin sa panxa. Quasi em quedaria adormida.

Ai, ses meves amigues ovelles!! Vull jugar amb elles, però s'en van només veure'm!!

...fins i tot l'amic moixet del parc em fa carusses quan em veu. Es veu que vol ser amic meu i em fa sorolls extranys amb la seva veu. Si puc i ningú em veu, li prendré un poc de menjar que sempre li deixen darrera el banc.

De vegades m'agrada a jugar a ser una tortuga. Sobretot quan dies com avui arribam als 0ºC de temperatura.

Conéixes la cançó "Hoy no me puedo levantaaaaaaar

el fin de semana me dejó fataaaaaaal",

idò aixó mateix!

.
.

17 i 18 de gener... quina fretada! Són les 7:15 del matí i per sortir a fer un voltí al parc he estrenat aquest abriguet vermell. Encara així, els jardins estan plens de gelada i no fa gens de ganes pasar fred!
.

Per favooor, que qualcú em porti el berenar, pliiiiiiiiiiiiiiis!!

Un poc d'art: Aquesta és una pintura del pintor anglès Lucien Freud, "Retrato doble", de l'any 1985. El parescut amb jo és total.

Poques coses tan agradables hi ha com prendre el sol un matí d'hivern.

Que per què no prenc el sol damunt la meva hamaca? perque soc més xula qu'un vuit regirat.

Aquest dissabte (5 de febrer del '22) he anat amb la meva cusineta Astra d'excursió pel parc natural del Toro. He trobat unes pedres molt interessants que no havia trobat en altres llocs.

Amb na Mireia i Astra.

Nosaltres som molt bones al·lotes al cotxe, malgrat la mala fama que tenen altres cans de fer enrenous i no estar-se quiets. Som modèliques!

Ahir dissabte varem estar d'excursió amb l'Astra i avui estic a la meva salsa fent el que més m'agrada fer, corrent pel camp, com bona lebrel que soc.

Pels camps de Sta. Margalida després d'haver recorregut un tram del camí vell de Sineu...

...és un plaer beure un bon glop d'aigua fresca de la Síquia Real, després d'haver corregut pels camps...

...i s'horabaixa, un passeig per Ciutat amb la Leia, una Bichoneta maltesa molt simpàtica pero que no ha volgut saber res de mi. M'he vestit i tot per la ocassió amb el meu collar de lleopard. La veritat és que m'estim córrer pel camp.

12 de febrer, excursió amb na Inma pel puig de sa Mola de Felanitx i les seves canteres.

Ha sigut molt espectacular!

Què hi fa pujat allà adalt? No veu que ja no està per fer collonades aquest homonet i acabarà fotent-se una castanya?

El dia següent al de les canteres de Felanitx, hem vingut a la comarca del sud-est de Randa a fer una caminada, cercant punts de conexió entre camins... No ha sigut massa exitós però hem conegut un territori interessant.